24/3/10

L'illa del tresor


Aquesta és la coberta (millor, un estudi previ de la coberta) del nou llibre que he il·lustrat. És tracta d'una obra de teatre al voltant de l'obra de R.L. Stevenson "L'illa del tresor". És un llibre molt divertit de Dídac Botella, un professor de primària que va observar com a les representacions teatrals dels col·legis, la implicació i participació dels alumnes és sempre desigual, manifestant-se  les individualitats (generalment la dels mateixos alumnes que destaquen en la resta d'activitats escolars) per damunt del treball en grup, amb alumnes protagonistes i secundaris. Així, ha fet una obra on no destaca ningú en especial, a on tots els que hi participen ho fan "de manera equitativa i cohesionada... cercant el protagonisme compartit per tota la classe", com diu l'autor.
Això m'ha permés fer molts personatges, sense cap que destaque i evitant (també jo) donar el protagonisme a cap personatge.

El llibre va guanyar el X Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal Ciutat de Carcaixent.
En poques setmanes estarà al mercat. Ja us avisaré.

4 comentaris:

JoseRe ha dit...

Qué chulo! y que buena pinta tiene. Es una portada muy dinámica, y que invita a la acción, a abrirlo, leerlo,... enhorabuena!.
Un abrazo.

Anònim ha dit...

Estimat Josep:

Per casualitat he trobat el teu bloc i l'entrada que has dedicat al meu llibre. Certament, emocionant! Vaig demanar als editors de Bromera que et felicitaren de part meua. En tot cas, aprofite per felicitar-te personalment: són realment adients per a la història i per al públic a qui va dirigida. Un complement ideal per a les meues paraules. Gràcies pels dibuixos!

Didac

Josep Vico ha dit...

M'encanten els comentaris positius! A qui no? Però quan qui t'els fa és el mateix autor de l'obra, el plaer és immens!
Gràcies a tu per textos com aquest. Si amb les meues il·lustracions he pogut col·laborar a contar una història tan ben tractada, em done per pagat. Potser estem demostrant que escriptor i il·lustrador, sense conéixer-se i sense cap contacte previ, poden arribar a un bon punt d'enteniment i a una meta comuna: contar una bona història. Josep

Anònim ha dit...

Així és, Josep! Ha estat una sort que les meues paraules et trobaren. Has estat, sens dubte, el seu millor padrí! Potser, en un futur, aquesta col·laboració "accidental" és converteix en un projecte conjunt. Qui sap!

Fins aviat!

Didac