19/10/10

Rapide, d'Ángel Muñoz


El passat dia 15 vaig anar a la presentació de la nova novel·la gràfica del meu amic Ángel Muñoz, Rapide. Vaig tindre el plaer de comprovar, ja amb la intervenció dels assistents, com un il·lustrador -un dibuixant de tota la vida- era tractat com un auténtic novel·lista, l'autor d'una trama fictícia  amb base històrica, al voltant dels esdeveniments previs a  l'inici de la Guerra Civil. El debat anava per com s'havia documentat, quina la seua inspiració, els persontges i la trama, què d'inventada i què d'històrica tenia. El mitjà emprat per contar-nos la història, els dibuixos en format còmic, era secundari... estavem davant d'un narrador, un creador.

Sempre hem defensat que un il·lustrador (i amb més motiu, un dibuixant de còmics, per la seua intenció narrativa explícita) és algú que narra amb els seus traços i colors. No és un personatge habilidós, amb bona mà per fer dibuixos que ens fan més agradable la vista (i la vida). La il·lustració no és (només) estética, també és creativitat, documentació, comprensió, organització de la història, composició, informació i narració. I si parlem de còmics, encara més!

Però Àngel Muñoz no fa només còmics o novel.les. Sap fer pel·lícules: en paraules pròpies, ha creat el story board d'una pel·lícula de cinema negre, d'una trama de misteri construida totalment (com ja va fer en la seua primera obra "La traición sabe a oro negro") com les millors pel·lícules del gènere.

Encara no he tingut el gust de llegir-lo. Del que estic segur és que ho serà. Un gust, dic.