Aquest mes d'abril he tingut l'enorme plaer de participar en les activitats que, per festejar el mes del llibre, s'havien programat en quatre col·legis del país: el CEIP Angelina Carnicer de València, el CEIP Balmes de Guadassuar, el CEIP Francesc Pons de Carcaixent, i el CEIP Don Blasco de Alagón, de Vilafranca.
En tots ells he trobat xiquets i xiquetes amb un gran interés pel què els hi venia a contar, per sentir contes i veure dibuixos, per interrogar-me i saber més del que hi ha darrere les il.lustracions... espere haver-ne estat a l'alçada!
Gràcies als seus mestres per l'acollida (gràcies José Ramon, Paqui Rosell, Lupe, Martín, Ángeles, Vanesa, Maria José, Carlos Colom... fantàstic dinar a Vilafranca!) i el treball previ.
Sempre recordaré que el pas definitiu que em va decidir a dedicar-me a dibuixar, o millor, a tractar de viure dels dibuixos, va ser una xerrada que el dibuixant castellonenc de còmics Sergio Meliá va fer, fa molts anys, a Quart de Poblet. Eixe dia (i no és una manera de parlar... va ser exactament eixe dia!) vaig decidir que el que jo volia era dibuixar professionalment: havia descobert que aquesta era un professió, que hi havia gent que en podia viure, dels dibuixos!
Amb totes les distàncies, quan visite les aules fent les animacions lectores no puc menys que recordar eixe moment màgic en què algú et descobreix que de la teua passió pots fer-ne la teua professió. Que de l'art i de la creativitat, del dibuix en general i de la il·lustració en particular es pot viure: és un treball, una professió a més d'una forma de vida o una afició.
No sé si això ho recordaran els xiquets d'ací a uns anys, quan realment els toque triar el seu camí. Jo he fet el que he pogut: els ho he contat. Com va fer Sergio en aquell moment.
Per cert, crec que encara no li ho havia agrait públicament. Doncs això. Gràcies Sergio!
